dimarts, 14 de maig de 2013

MARE! DE QUIN COLOR SÓN ELS PETONS?


Un conte de Carla Pott i Elisenda Queralt...

Eren tocades les nou i, com cada nit, en roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable.

Se la va mirar de reüll i li preguntà:
- Mare, de quin color són els petons?
- Els petons? Doncs... els petons poden ser moltes formes i colors i, de fet, canvien de color segons el que ens volen dir. De vegades, fill, els petons són petits, xerraires, divertits i molt, molt bromistes. Aquests són d'un vermell resplendent com... com les cireres! I ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat".
- Ah, com les cireres que ens posem a les orelles i fen veure que són arracades! va fer en Roger.
- Tu ho has dit!

- També hi ha moments, fill, en què els petons són sucosos i estan plens de vitamines de color taronja. És quan ens premen amb força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!"
- Aquests ja els conec! va interrompre en Roger, són els que em fas quan dius "ara et menjaré a petons", oi, mare?
- Sí, els mateixos!

- I de color groc, mare? N'hi ha de petons de color groc?
- I tant! Els dies que els petons són calents i intensos el seu color brilla com el sol. És quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.

- Ah, si! I ens regalen agraçades i carícies... aquests m'agraden molt mare, va fer el Roger.
- Mare, i els que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes? Aquests de quin color són?
- Aquests són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós com els camps i boscos quan bufa el vent. Els petons verds expliquen als que els estimen que els agrada la vida i veure com creixen i respiren.

La mare en veure que a en Roger se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.
- De vegades, en canvi, els petons són llars, tranquils i d'un blau suau i esponjós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tan gran que miris on miris sembla no acabar mai!
- I també arriben fins a la lluna? va preguntar en Roger.
- També, li va respondre la mare. 

- I saps? Sovint els petons són d'un color lila fosc i misteriós. Aquests dies els petons ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem què fer i on anar i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat".

En Roger en un esforç per no tancar els ulls va exclamar:
- Mare, els petons són dels colors de l'arc de Sant Martí!
- Sí, fill.

La mare se'l va mirar, va fer un gran somriure i li va fer un petó al front. En Roger, en un últim alè de veu li va preguntar:
- I aquest, mare, de quin color era aquest petó?
- Aquest, fill meu, era un petó de "bona nit" blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va néixer el color blanc? D'un petó que es van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!
FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!